Declivi estrena “Quan m’inundin les pors”

Format a Manresa a principis de 2023, Declivi és un projecte de rock alternatiu que neix gairebé per casualitat, però amb la intuïció immediata que aquella trobada podia anar molt més enllà. Des dels primers assajos, la química entre els membres del grup es va fer evident: compartien energia, sensibilitat musical i una necessitat comuna de transformar en cançons tot allò que els bullia per dins.

Després d’haver passat per altres projectes que no van acabar de prosperar, Declivi es converteix en el punt de convergència definitiu per als seus integrants. Un espai creatiu des d’on canalitzar inquietuds, frustracions, contradiccions i també moments de llum. El seu so es mou dins el rock amb caràcter i distorsió, però sense renunciar a les melodies ni a una certa fragilitat emocional. Les seves cançons són en català, la llengua amb què viuen i s’expressen, i que reivindiquen com a present i futur de la seva música.

En molt poc temps, la banda ha començat a guanyar presència dins l’escena emergent del territori. Han rebut el suport de la Casa de la Música de Manresa, que els va atorgar una beca d’enregistrament i els va acompanyar en la posada en marxa d’un festival dedicat a bandes emergents de la ciutat. A més, el 2024 també es van proclamar guanyadors del concurs Engresca’t, reforçant així el creixement d’un projecte que no ha deixat d’evolucionar des de la seva primera actuació en directe.

Ara presenten el seu nou senzill, “Quan m’inunden les pors”, el segon avançament del seu proper treball. Si en anteriors temes la tensió i el conflicte eren el motor, aquí la banda fa un gir cap a la reconstrucció. No és una cançó ingènua ni naïf: és el relat d’algú que ha travessat la foscor i decideix, conscientment, quedar-se a la llum.

Amb una base de rock a 93 BPM en Do major, el tema respira amplitud i claredat, però no amaga les cicatrius. La lletra és explícita en la transformació: arrencar-se “les còrnies desolades”, llençar la mirada antiga i clavar-ne unes de noves. La imatge és gairebé violenta, però necessària. No es tracta d’oblidar el dolor, sinó de canviar la manera de mirar-lo.

El vers “resisteixo a la línia de front” converteix el conflicte emocional en camp de batalla. Però aquí la guerra no és contra el món, sinó contra un mateix: contra la por al fracàs, al rebuig, a tornar a caure. I és precisament l’amor —la presència serena de l’altre— el que actua com a punt de suport per reconstruir una identitat més forta.

La repetició de “poc a poc i pas a pas, ferm i amb convicció” no és només un recurs líric; és una declaració d’intencions. El creixement no és explosiu, és progressiu. No és èpic, és real. Declivi signen així una de les seves peces més lluminoses i madures, on la vulnerabilitat deixa de ser feblesa per convertir-se en força.

Aquest segon avançament amplia l’univers de “GUERRA ENDINS”, un disc que explora les batalles internes i les cicatrius, però també la possibilitat real de sanar-les.

“GUERRA ENDINS” veurà la llum el 14 de maig.