Declivi surt amb “Miratges”

Declivi és una banda de rock alternatiu nascuda a Manresa a principis de 2023. El projecte va començar gairebé per casualitat, però des dels primers assajos va quedar clar que hi havia una connexió especial entre els seus membres: una energia compartida i la necessitat de convertir en música tot allò que els travessa per dins.

Després de diverses experiències en altres formacions, el grup es consolida com un nou punt de trobada creatiu des d’on canalitzar inquietuds, ràbia i emocions a través d’un rock intens però obert a la melodia i a la sensibilitat. Les seves cançons són en català, la llengua amb què viuen i amb què volen continuar explicant el seu món.

En poc temps, la banda ha començat a obrir-se camí dins l’escena emergent. Han comptat amb el suport de la Casa de la Música de Manresa, que els va concedir una beca d’enregistrament i els va acompanyar en la creació d’un festival de grups emergents de la ciutat. A més, el 2024 van guanyar el concurs Engresca’t, reafirmant el creixement d’un projecte que no ha deixat d’avançar des dels seus primers concerts.

Amb “Miratges”, tercer avançament de GUERRA ENDINS, la banda posa el focus en una de les seves obsessions recurrents: la lluita per preservar la identitat pròpia quan tot al voltant sembla fràgil, artificial o directament enganyós.

La cançó neix d’una idea clara: quan vius envoltat de miratges, l’única veritat possible és la que ets capaç de construir des de dins. No hi ha fars eterns. No hi ha promeses indestructibles. I potser tampoc hi ha victòries assegurades. Però hi ha consciència.

Amb una base accelerada a 140 BPM en mi menor, el tema avança amb determinació, gairebé sense respir. Les guitarres sostenen una tensió constant que reforça el caràcter urgent de la lletra, mentre la veu es mou entre el desencís i la reafirmació. No és una explosió caòtica: és una resistència sostinguda.

Versos com “Viure al desert només són miratges” o “M’he tret la por de viure al davant” encapsulen el conflicte central: deixar de fingir que tot va bé, abandonar la comoditat de la bona cara i assumir que créixer implica despullar-se de referents que semblaven inqüestionables.

La repetició de “Desperta’m quan sigui de nit” funciona gairebé com un mantra invertit: no és una crida a fugir de la foscor, sinó a afrontar-la amb lucidesa. Si el fred arriba cada matí i l’estiu dura menys d’un crit, la resposta no és negar-ho, sinó mantenir-se dempeus malgrat tot.

“Miratges” no promet redempcions èpiques. No assegura que la guerra es guanyi. Però sí que defensa una idea essencial: fins i tot enmig del desert, hi ha una veu pròpia que pot marcar el camí.

Amb aquest tercer avançament, Declivi continuen ampliant l’univers de GUERRA ENDINS, un disc que explora les batalles internes, la fragilitat i la ràbia, però també la possibilitat —real i imperfecta— de sostenir-se quan tot trontolla.

“GUERRA ENDINS” estarà disponible a totes les plataformes el 14 de maig.