


Després de presentar les primeres cares de “Microversos”, el nou projecte en solitari de Microbio, arriba “Fronteras”: una peça de hip hop jazzístic elegant i carregada de matisos que aprofundeix en una de les grans apostes conceptuals del disc. Produïda per Willow VSound, la cançó es mou entre la protesta social i la introspecció, evitant els discursos simples per obrir espais de reflexió.
“Microversos” neix com el projecte més ambiciós i expansiu de Microbio fins ara. Després de l’aturada de Lágrimas de Sangre, l’artista deixa enrere la idea dels discos paral·lels o de cançons disperses per construir, per primera vegada, un treball concebut íntegrament des de zero com a projecte principal. Al costat de Willow VSound, Microbio explora un univers sonor immens que travessa el rap, el reggae, la rumba, el funk, el jazz, el trap, l’afrobeat o fins i tot el góspel, sempre amb la voluntat de posar la musicalitat i les emocions al centre.
En aquest context apareix “Fronteras”, una cançó que neix d’una conversa amb Danee DobleE i Hasha al voltant de les contradiccions que envolten la migració i les fronteres. El tema parteix d’una idea clara: entendre la funcionalitat administrativa de les fronteres, però alhora qüestionar les dificultats i desigualtats que generen per a les persones que es veuen obligades a migrar des de la necessitat. Lluny d’un missatge tancat o pamfletari, Microbio opta per una mirada més oberta i incòmoda, construïda a partir d’imatges, situacions i frases que busquen provocar reflexió. Tot el concepte queda resumit en una línia tan senzilla com contundent: “Nosotros dentro y tú fuera”.
Musicalment, “Fronteras” representa una de les sonoritats més sofisticades de “Microversos”. La idea de portar el tema cap a terrenys jazzístics apareix després d’una conversa sobre el saxo, definit gairebé com un instrument “entre dos mons”: metall i fusta, força i sensibilitat. A partir d’aquí, Willow VSound construeix una producció amb influències de gran espectacle, inspirada en l’energia d’una halftime show de la Super Bowl, però sense perdre el to melancòlic i ambigu que travessa tota la cançó. El resultat és un tema intens i elegant, que no sona ni del tot trist ni del tot lluminós, i que troba precisament en aquesta tensió emocional la seva força principal.
La producció compta de nou amb molts dels músics que han participat al disc, amb línies de guitarra, baix, teclats i trompeta interpretades per col·laboradors habituals del projecte. A més, “Fronteras” incorpora un dels moments instrumentals més especials de l’àlbum: el solo de saxo gravat per Aitor Franch Cid, que acaba de donar identitat pròpia a la peça.