Aina Koda presenta “Plàstek”

Aina Koda és un grup de rap del País Valencià format per Aina Nogueroles (veu i lletres) i Adam González (productor i Dj). Lletres protesta i amb un toc d’humor és el que més caracteritza a aquesta proposta artística que amb només 22 anys publiquen el seu nou EP Maria Beneyto aquest 27 de novembre.

Aina Koda s’ha posicionat ràpidament com un dels noms destacats dins del panorama emergent de música en valencià. El projecte, que ja compte amb diversos premis que el reafirmen, ha rebut el Premi a Millor Llançament Musical de TresDeu i Premi Ovidi a Artista Revelació. I l’últim, en el 2022, sent una de les formacions guanyadores del concurs musical Sona 9.

Amb un sentiment inconformista, la seva sonoritat neix al Rap però viatja cap a altres gèneres molt diferents creant un estil únic. I és que Aina Koda forma part d’aquesta nova onada de músics que escapen d’etiquetes i tan poden fer lírica protesta com sobre temes quotidians. En el seu cas, això ho fan afegint un toc d’humor característic, un dels trets que més els alimenta a l’hora de continuar fent cançons.

Ara presenta “Plàstek”, un nou single que s’endinsa de ple en el hardtek per construir una peça contundent, accelerada i incòmoda, tant en el so com en el missatge. Publicada el dia del seu aniversari, la cançó es planteja com una declaració d’intencions: una mirada crítica cap a una societat cada cop més condicionada pels algoritmes i les dinàmiques de les xarxes socials.

Amb una lletra carregada de protesta però també d’ironia, Aina Koda posa el focus en la normalització de discursos d’odi i en la superficialitat d’un entorn digital que sovint amplifica narratives perilloses. “Plàstek” no només denuncia, sinó que també exposa una sensació generacional compartida: la pèrdua d’identitat i la necessitat urgent de trencar amb una forma de vida artificial, prefabricada i buida.

El tema avança a 150 BPM i es construeix en tonalitat de Mi bemoll major, combinant energia rave amb una actitud punk que reforça el missatge de ruptura. La producció, a càrrec d’Agon, aposta per un so directe i sense concessions, que acompanya i potencia el caràcter combatiu de la peça.