L'entrada Doble estrena “I Just Wanna Know” ha aparegut primer a Guspira.net.

Després de convertir-se en la cançó que va impulsar la seva carrera, “Castillo de Arena” torna amb una nova dimensió. La rapera gironina Emé presenta un remix del tema acompanyada de Flavia Beaka i Lasole, dues de les artistes emergents amb més projecció de l’escena urbana actual. Lluny de ser una simple revisió, aquesta nova versió amplia el relat de la cançó i la transforma en una conversa entre tres veus amb identitats pròpies però una sensibilitat compartida.

Quan un fragment de Castillo de Arena es va començar a viralitzar a TikTok, Instagram i altres plataformes digitals, la resposta del públic va superar totes les expectatives. La cançó va acumular centenars de milers de reproduccions i va situar Emé entre les noves veus emergents del rap estatal gràcies a una proposta marcada per l’honestedat, la sensibilitat i la seva capacitat de combinar rap i melodia amb naturalitat.

En aquest remix, Flavia Beaka i Lasole aporten noves perspectives que enriqueixen el significat original del tema, mantenint-ne l’essència però obrint-lo a nous matisos i experiències. El resultat és una reinterpretació coral que reforça el missatge de Castillo de Arena i evidencia la complicitat artística entre tres de les veus femenines més prometedores de l’escena urbana.

La publicació d’aquest remix arriba en un moment especialment significatiu per a Emé. El 30 de juliol, l’artista actuarà a la Sala DROM de Nova York dins la programació del Latin Alternative Music Conference (LAMC), una de les principals trobades internacionals dedicades a la música llatina i alternativa. Des de l’any 2000, el LAMC s’ha consolidat com un dels grans punts de trobada entre artistes, festivals, segells discogràfics, promotors, agències i professionals de la indústria musical internacional. En aquesta edició, el cartell compta amb artistes com Julieta Venegas, Trueno i molts altres noms destacats de l’escena llatina contemporània.

La participació al LAMC representa un pas important en la projecció internacional d’Emé i confirma el creixement d’un projecte que, en molt poc temps, ha passat de viralitzar-se a les xarxes socials a formar part d’un dels esdeveniments més rellevants de la indústria musical llatina. Precisament, el remix de Castillo de Arena serà una de les peces amb què l’artista es presentarà davant de professionals, programadors, festivals i mitjans internacionals, convertint la cançó que va marcar l’inici del seu recorregut en la millor carta de presentació per a aquesta nova etapa.

L'entrada Emé presenta “Castillo de Arena (Remix)” ha aparegut primer a Guspira.net.

En aquesta nova etapa presenta “Nota de voz”, una cançó marcada per la vulnerabilitat, la culpa i la necessitat de trobar espais on poder ordenar el caos emocional. A través d’una escriptura íntima i directa, el tema retrata una relació deteriorada pel desgast intern, les obsessions personals i la dificultat de sostenir els vincles mentre s’intenta continuar avançant dins la música i la vida.

Lluny de construir un relat idealitzat sobre l’amor, “Nota de voz” posa el focus en tot allò que queda quan la comunicació es trenca: els silencis, els missatges sense respondre, la distància emocional i la sensació constant d’arribar tard a les persones que estimem. La cançó es converteix en una confessió emocional on Emé assumeix contradiccions, errors i fragilitats sense filtres.

La música apareix al llarg del tema com un refugi, però també com una font de frustració. Versos com “Me he pasado tantas horas en estudios pa’ enseñarte que la música es mi vida, pero a veces me atormento” reflecteixen la dificultat de perseguir una vocació sense acabar descuidant les persones que tens al voltant. Al mateix temps, la culpa, la nostàlgia i la necessitat de trobar formes de supervivència emocional travessen tota la cançó, convertint l’escriptura i la veu en eines per afrontar el dolor.

Però malgrat la tristesa que recorre tot el tema, “Nota de voz” també deixa espai per a la resistència emocional. Frases com “Como ese pájaro enjaulado que está quieto, no lo cojas, tiene fuerza que ha guardado para volar también” obren una mirada esperançadora dins del cansament i la fragilitat. Entre la nostàlgia, la culpa i les ferides emocionals, la cançó acaba convertint-se en una reflexió sobre la capacitat de continuar avançant fins i tot quan encara carreguem amb allò que pesa.

L'entrada Emé presenta “Nota de voz” ha aparegut primer a Guspira.net.

“Qué más pedir” és una rumba catalana amb influències llatines que neix de la trobada creativa entre Microbio i Willow VSound. El tema representa una nova aproximació sonora per a l’artista i posa de manifest la seva voluntat d’explorar nous registres sense perdre la seva identitat.

La lletra gira al voltant de l’amor, però aquí des d’un lloc molt més directe, parlant clarament d’aquest amor fraternal i compartit, sense massa artificis.

A nivell de producció, “Qué más pedir” és el resultat de la col·laboració entre Microbio i Willow VSound, una trobada creativa que els porta a explorar territoris poc habituals dins del projecte. La recerca d’un llenguatge més proper a la rumba catalana i a les sonoritats llatines acaba obrint la porta a la participació de BanannaBeach, que aporta una mirada decisiva en la construcció del tema.

La col·laboració amb la banda no només contribueix a definir el caràcter musical de la peça, sinó que també acaba integrant-se en la seva narrativa. Oriol Sarandonga hi suma una estrofa en català i participa als estribillos, mentre que Ignasi Caballé i Roger CM completen una gravació marcada per l’esperit col·lectiu i la voluntat de construir una cançó des de la suma de sensibilitats diverses.

Amb “Qué más pedir”, Microbio incorpora nous matisos al seu univers musical. La rumba catalana, les influències llatines i el treball compartit amb altres músics donen forma a una cançó lluminosa i orgànica que amplia els límits sonors del projecte sense perdre’n la identitat.

L'entrada Microbio presenta “Qué más pedir” ha aparegut primer a Guspira.net.

El segon senzill d’aquest treball és “Tú y yo”, una col·laboració amb Villax produïda per Maken Row. La cançó posa el focus en el vincle entre dues persones que decideixen continuar avançant juntes malgrat les dificultats, convertint l’amor en un espai de resistència, suport mutu i esperança.

A través d’una narrativa íntima i directa, “Tú y jo” parla de la voluntat de deixar enrere els errors del passat per construir un futur compartit. Entre somnis de llibertat, desitjos de canvi i la necessitat de superar els conflictes quotidians, la cançó retrata una relació que troba la seva força en la confiança i la determinació de seguir endavant.

La col·laboració amb Villax, sorgida durant el procés creatiu del disc a Mèxic, aporta una nova dimensió al relat i reforça el caràcter internacional d’un projecte que amplia l’univers sonor de Doble sense perdre la seva identitat.

Amb una trajectòria marcada per l’evolució constant, Doble ha anat construint una veu pròpia dins l’escena urbana, incorporant influències que van del hip hop al reggae, passant pel funk, el trap i els sons llatins. El seu recorregut recent reflecteix una clara maduresa artística que culmina en aquest nou projecte, concebut durant la seva estada a Mèxic i marcat per una mirada més oberta, personal i internacional.

Ara, amb “Tú y yo”, Doble continua avançant en la presentació d’un disc que reflecteix una de les etapes més madures i personals de la seva carrera.

L'entrada Doble estrena “Tú y yo” amb Villax ha aparegut primer a Guspira.net.

Amb aquesta idea al cap, i amb la necessitat de donar forma a un univers musical més ampli, Microbio decideix buscar un productor capaç d’acompanyar-lo més enllà del rap. És així com apareix Willow VSound, amb qui connecta ràpidament tant a nivell creatiu com personal. El procés entre tots dos comença gairebé com un joc: en poques setmanes passen de fer un reggae a un tema de hip hop amb influència jazzística, d’una rumba a una peça amb sonoritats urbanes i inspiracions mexicanes.

A mesura que avança el projecte, aquesta varietat deixa de ser casual per convertir-se en una aposta conscient. El disc s’allunya de la idea d’un únic estil i posa el focus en la música, en els matisos i en la riquesa sonora, recuperant en certa manera l’esperit de banda que havia marcat l’etapa amb LDS. En tot aquest procés s’hi sumen diferents músics i col·laboradors, molts d’ells amics propers, que acaben de donar forma a un treball col·lectiu, orgànic i ple de detalls.

En aquest context arriba “Sangre en Vena”. Una cançó de reggae romàntic que, sense grans pretensions, neix d’una inquietud bastant clara: la sensació que moltes cançons actuals parlen de relacions des d’un lloc fred, superficial o fins i tot competitiu.

Davant d’això, Microbio planteja just el contrari: una cançó senzilla, gairebé ingènua, que parla d’estar bé amb algú, de valorar el que tens i d’entendre que, al final, això és el que importa. El tema comença des d’un lloc íntim, però a mesura que avança es transforma en una cosa més compartida, amb un estribillo festiu que obre aquesta idea d’amor cap a una dimensió més col·lectiva i fraternal.

A nivell creatiu, “Sangre en Vena” parteix d’una melodia vocal que Microbio ja tenia al cap, sobre la qual Willow construeix tota la producció. El resultat és un so net i molt agradable d’escoltar, amb moments que creixen de forma natural, com les trompetes de Marçal Muñoz que entren amb força a l’estribillo.

Sense voler ser una carta de presentació massa exagerada, “Sangre en Vena” funciona com una porta d’entrada clara al projecte: una cançó que deixa entreveure una de les moltes cares d’un disc que aposta, sobretot, per la llibertat i la varietat.

L'entrada Microbio presenta “Sangre en vena” ha aparegut primer a Guspira.net.

Les seves lletres, sovint carregades de crítica social, conviuen amb un llenguatge directe, emocional i amb un toc d’humor molt característic. Aquesta combinació els ha portat a connectar ràpidament amb una nova generació d’oients i també a rebre diversos reconeixements dins l’escena musical valenciana. Entre d’altres, han estat guardonats amb el Premi a Millor Llançament Musical de TresDeu, el Premi Ovidi a Artista Revelació i van ser una de les formacions guanyadores del concurs Sona9.

Ara, Aina Koda presenta “T’has alçat”, una cançó basada en un poema de Marc Granell que transforma la poesia en una experiència íntima, lluminosa i profundament humana. El tema parla de l’arribada d’una persona que canvia completament la manera d’entendre la vida: una connexió entre dues persones que es construeix a través d’elements naturals com el gesmil, el mar o les palmeres, convertint l’amor en un espai de llibertat compartida.

Partint del text original de Granell, Aina Koda reinterpreta el poema des d’una vivència personal, portant-lo cap a un terreny emocional i contemporani sense perdre l’essència de l’obra. La cançó connecta amb sentiments universals i amb aquella sensació de llum i plenitud que apareix quan una persona irromp a la nostra vida i transforma la manera com habitem el món.

Musicalment, “T’has alçat” s’allunya de la contundència electrònica i accelerada d’altres llançaments del grup per abraçar una sonoritat més orgànica i càlida. La producció està construïda principalment a partir de guitarres amb textures naturals i delicades, creant un ambient íntim que acompanya i reforça el caràcter emocional de la lletra. Sense artificis innecessaris, el tema aposta per la proximitat i la sinceritat, deixant espai perquè les paraules i les emocions respiren.

Amb aquest nou single, Aina Koda continua demostrant la seva capacitat per explorar nous llenguatges sonors sense perdre autenticitat. “T’has alçat” representa una nova cara del projecte: més pausada, vulnerable i contemplativa, però igualment intensa i honesta. Una cançó que converteix la poesia en refugi i que reivindica la tendresa com una forma de resistència davant un món cada vegada més accelerat.

L'entrada Aina Koda publica “T’has alçat” ha aparegut primer a Guspira.net.

El grup construeix la seva proposta des d’una necessitat expressiva clara. Declivi canalitza inquietuds, contradiccions, ràbies i moments de tendresa a través d’un llenguatge que combina l’energia crua del rock amb una sensibilitat melòdica marcada. Les seves cançons, interpretades íntegrament en català, aborden temàtiques com l’alienació, les pors, les relacions, la festa, les derrotes i la voluntat de transformació col·lectiva, configurant un univers honest i generacional.

Des del primer concert a Manresa el 30 de juny de 2023, la banda ha anat consolidant el seu recorregut escènic concert rere concert, convertint el directe en l’espai central on la seva música adquireix dimensió plena. Aquest camí desemboca ara en “Guerra Endins”, un treball que funciona tant com a carta de presentació com a declaració d’intencions.

El disc proposa un recorregut emocional que travessa la identitat, la memòria, el conflicte i la reconstrucció personal. A través de nou peces, Declivi dibuixa un relat que oscil·la entre la protesta i la vulnerabilitat, la introspecció i l’explosió col·lectiva. El títol sintetitza aquest concepte central: la guerra interior que acompanya processos vitals, socials i emocionals, però també la capacitat de resistir, imaginar alternatives i continuar avançant.

“Guerra Endins” s’obre amb “Miratges”, una reivindicació de la identitat pròpia davant contextos adversos, i avança cap a peces com “Vidres Trencats”, col·laboració amb el grup “Punkxada” que connecta memòria, resistència i crítica social. Altres moments del disc exploren el desarrelament i la fragilitat (“No vinc a casa”), la necessitat d’imaginar un món sense violència (“l’Interludi – Guerra Endins”) o la reconstrucció emocional a través de l’amor (“Quan m’inundin les pors”).

El treball també incorpora narratives sobre identitat i desig, com a “Fes-me Miques” amb Still Ill, on la tensió emocional i la por al rebuig desemboquen en un clímax catàrtic, així com reflexions sobre la pressió externa (“La lluna m’ha dit”), relats al·legòrics d’amor i autonomia (“Mar”) i un comiat íntim que tanca el recorregut amb serenitat (“De dilluns a diumenge”).

L'entrada Declivi presenta “GUERRA ENDINS” ha aparegut primer a Guspira.net.

En els últims anys, l’artista ha anat consolidant el seu camí amb llançaments com “3 AM”, tema que ja acumula més de 30 milions de reproduccions, i experiències clau com el seu pas per la gira de L-Gante, que li han permès connectar amb nous públics i guanyar solidesa sobre l’escenari. Un procés de creixement que ha anat en paral·lel a una evolució personal i artística cada cop més marcada.

En aquesta nova etapa, Doble presenta un projecte en què porta temps treballant i que reflecteix un moment de canvi profund. Aquest projecte ha estat desenvolupat íntegrament a Mèxic, concretament a Guadalajara, on l’artista s’ha instal·lat durant aquest temps per crear des de zero, envoltant-se de nous estímuls, col·laboracions i formes d’entendre la música que han acabat influint directament en el seu so.

En aquest context arriba “Yo no lo sé”, el primer avançament del seu proper treball i una de les seves peces més contundents a nivell conceptual. La cançó posa sobre la taula un conflicte tan íntim com universal: la pressió constant d’haver de saber què fer amb la teva vida mentre tothom opina des de fora.

Lluny de buscar respostes fàcils, Doble construeix un discurs incòmode i necessari. La lletra es mou entre la ràbia i la vulnerabilitat, reflectint la frustració de sentir-se incomprès en un entorn on abunden els judicis, però escasseja el suport real. “Yo no lo sé” és, en essència, una rebel·lió interna contra aquesta imposició de certeses.

A nivell sonor, el tema reforça aquest missatge amb una producció sòlida i directa. Construït sobre un ritme de 128 BPM i en tonalitat de sol menor, el senzill combina la contundència del hip hop amb una energia gairebé catàrtica, generant una tensió constant que acompanya el discurs emocional de l’artista. El resultat és una peça que no només s’escolta, sinó que es sent des de dins.

L'entrada Doble publica “Yo no lo sé” ha aparegut primer a Guspira.net.

El resultat és un cypher, un format clàssic del hip-hop en què diverses MCs participen sobre una mateixa instrumental amb fragments propis, enllaçant estils i discursos dins d’una mateixa peça. En aquest cas, però, “Jauría” va més enllà de l’exercici tècnic: es converteix en un espai de connexió real entre artistes que, tot i venir de contextos diferents, comparteixen una mateixa energia i actitud.

Emé, Gea, Ari Guada i PolloK construeixen un relat coral que posa al centre l’empoderament, la llibertat personal i la força de la unió. Cada intervenció aporta una mirada pròpia, però el conjunt manté una coherència clara: la d’un grup de dones que han crescut des de baix, que han après a confiar en elles mateixes i que reivindiquen el seu lloc amb seguretat i autenticitat.

Les lletres combinen contundència i sensibilitat, alternant moments de determinació amb espais de vulnerabilitat i reflexió. S’hi aborden les pressions socials, les contradiccions del dia a dia i el cansament que sovint acompanya els processos personals, però també la capacitat de transformar-ho tot en motor creatiu i seguir avançant.

La producció, signada pel mateix Ekys a Diagramastudio, s’assenta sobre un boom bap cru, agressiu i amb una forta càrrega rítmica que dona suport a la intensitat del discurs. Els drums, contundents i directes, connecten amb l’essència del rap underground clàssic, mentre que el tractament sonor busca una identitat pròpia dins del gènere, potenciant tant l’actitud com la interpretació de les artistes.

A nivell conceptual, “Jauría” també aposta per traslladar l’esperit del cypher més enllà de l’àudio, amb la idea de reforçar aquesta imatge de col·lectiu i presència compartida. El projecte es planteja així com una peça completa, on música, imatge i narrativa giren al voltant d’una mateixa idea: sumar forces per amplificar el missatge.

El resultat és una cançó intensa, directa i cohesionada que funciona tant des de l’impacte individual de cada veu com des de la potència del conjunt. “Jauría” no és només un tema: és una declaració col·lectiva, un punt de trobada i una manera d’entendre el hip-hop des de la col·laboració, l’actitud i la identitat pròpia.

L'entrada Emé estrena “Jauría (cypher)” ha aparegut primer a Guspira.net.