Als bell mig de les magnifiques muntanyes que formen els Pirineus catalans, es situa la comarca natural de La Cerdanya. Allà sorgeix La Corda Fluixa, un grup de 5 amics que comparteixen la seva passió per la música des del 2018. Un projecte que neix quan un grup d’adolescents volen connectar amb els amics i familiars que els rodegen i sembren, sense saber-ho, el que actualment és La Corda Fluixa. Aquesta agrupació està formada per l’Oriol Moner (compositor, guitarrista, veu banjo i pianista), en Jordi Canal (guitarrista solista i segones veus), l’Albert Canal (veu principal i guitarrista; també germà bessó del Jordi), L’Eduard Bosom (baixista) i el Tito Ripoll (bateria) i últim integrant en afegir-se al grup.
Aquest 19 de novembre estrenen el seu primer disc professional anomenat “Mirant Endins” (Guspira Records 2021). Vuit cançons en català i en castellà que transmeten un ventall d’emocions que viatgen des de l’alegria i l’amor a la nostàlgia i melancolia… sentiments que transporten a l’oient per un viatge dolç i càlid a ritme de Pop Rock i Folk.
Obren el seu disc amb “Mirant Endins”, una fantàstica col·laboració de Keila Elm, violinista i cantant del grup de folk-pop Papelmache, que aporta tota la dolçor i tendresa que requereix. Aquesta cançó, que també dona nom al disc, recull l’esperit de La Corda Fluixa, que anima a fer una mirada introspectiva sense culpes ni explicacions.
Amb una línia molt més íntima i acústica hi ha “Amb tú s’està molt bé” i “A querer nunca es tarde”. Totes dues cançons s’aproximen a la balada i recullen la sensació d’abraçar els primers sentiments, tan únics i especials, de quan s’inicia una relació i les ganes d’anar creixent amb aquella persona són emocionants. Quan estimar omple, suma i no resta.
Amb un missatge una mica menys optimista però igual d’important, presenten “Corazón condenado” que, amb un toc nostàlgic i un ritme més pausat, s’endinsen de ple al so del rock espanyol dels 90 per cantar sobre el dolor amarg de la pèrdua d’una relació sentimental. Seguint amb aquest estil de finals dels 90, hi ha “Ayúdame”. Una cançó on possiblement es ressalta encara més la fusió del rock and roll amb la cançó d’autor on la melodia de les guitarres pren un primer pla. Un crit d’ajuda als quatre vents amb la intenció de recuperar una història d’amor en el moment exacte abans que es trenques.
“És moment per estar aquí mateix” és una cançó que destaca per la seva sonoritat. La Corda Fluixa s’ha deixat portar i ha explorat aquí nous sons, estils i sensacions. Entren en jocs diversos ritmes molt diferents als temes anteriors i on la seva producció ha aconseguit anar més enllà. Sigui com sigui, el sentiment de La Corda Fluixa no es perd en aquesta cançó, que ve amb un missatge clar de viure el moment i abraçar el present.
Tanquen aquest disc amb una cançó que resumeix el seus valors i missatge. “No Passa Res”, una cançó que recull l’estil despreocupat i festiu de La Corda Fluixa. Amb una forta presencia del banjo diuen al món que “no passa res” per equivocar-se perquè, tot i passar forts temporals, la vida segueix sempre endavant. També amb un lema com a títol segueix “Viure és tot el que tenim”, la cançó perfecte per cantar a ple pulmó. Celebra la vida, el regal més preuat que tenim, i els moments de felicitat rodejats pels que ens estimen.
“Mirant Endins” és el nou disc de La Corda Fluixa, on inviten a connectar amb la necessitat d’escoltar-se a un mateix per avançar, entendre tot el que vivim, ja sigui bo o dolent, i conservar una mirada permissiva. “Mirant Endins” ja disponible en físic i a totes les plataformes digitals.