Meli Perea presenta “Prisma”, el seu primer llarga durada en el què proposa 10 histories fetes cançó disponible a partir del 3 de març. Aquest disc explora històries de vida reals, de barris i personatges que l’artista s’ha fet seves en aquest nou àlbum.
Meli Perea és el nom artístic de Melissa Carballido Perea, cantant i compositora provinent de Bogotà (Colòmbia) i resident a Tarragona (Delta de l’Ebre). El seu camí a la música comença als carrers i places de Bogotà, on es llança al freestyle amb els seus companys del barri. Allà, sent l’única noia, aprèn i consolida un estil característic que segueix present avui en dia a la seva música. No és fins desprès de la pandèmia, que Meli Perea arriba a Catalunya (Delta del l’Ebre) amb en Sergi, company de vida i dj de la formació, per crear “Prisma”, un dels seus projectes més íntims, en format home studio i amb la companyia d’amics i músics com el productor Ancestral Beats. En aquest disc fusiona el latin rap amb ritmes afrocolombians, que li donen sabor, i música electrònica que fa que els tracks siguin òptims per la pista de ball. Un equilibri perfecte entre els diferents gèneres que intenta reflectir la necessitat de connectar els uns amb els altres i reconèixer-nos en cada una d’aquestes cançons.
El disc comença amb “Actitud”, una pista alegre i optimista que mostra la part més simpàtica d’aquesta col·lecció. Amb la mateixa energia, trobem “La Rumba” i “Guateque”, aquesta última relatant l’alegria d’una cantant de carrer que va robant somriures al vianant transitori. Aquesta felicitat camina cap al sentiment de superació a “Lo que me trama”, una història d’un personatge que s’adapta per aconseguir els seus objectius, saltant tots els obstacles i aferrant-se a la il·lusió dels seus somnis. Arribats a l’equador de l’àlbum, trobem un canvi en l’atmosfera musical per endinsar-se a temes més crítics i crus. Un exemple és “Coge lo que traigo” amb la cantant afrocolombiana Lalo Cortés. Una cançó que parla de les persones migrants, sobre valorar a les persones per la seva essència i no pels seus trets físics, cultures o creences. Un himne a la postura antiracista. Li segueix una cançó plena d’adrenalina, “3AM”, on es relata el viatja de dos noies que tornen a casa després d’una nit a Bogotá, on anar caminant no és una opció. Amb bases de percussió inspirades en el ritme aguabajo, propi del folklore del pacífic colombià, tenim “Debajo el puente” amb l’Adala, referent del gènere Reggae en català. Es així com les veus de Meli Perea i d’Adala s’uneixen a diferents atmosferes i escenes narrades per mostrar una crítica a l’estigma que pateixen les persones drogodependents. I destaca “Encara no”, una cançó en català en la qual reflexa la realitat d’una persona gran i la seva relació amb la mort, una reflexió a les incansable ganes de viure. Tanca aquest àlbum amb “Mi padre está en cana”, una cançó que la porta al barri on va créixer i reflexa la realitat de les carències socials de la vida a Sud-Amèrica.
En aquest món, feroç i capritxós, “Prisma” és una finestra cap a l’empatia capaç de posa a l’oient a la pell de cada protagonista i transmetre-li tots els colors de les emocions. “Prisma” està disponible a totes les plataformes digitals.