

Rudymentari és un projecte musical nascut a Menorca que entén la música no només com una expressió artística, sinó com una eina real de transformació social. El nom del projecte, així com el llenguatge i bona part de la seva temàtica, beuen directament de l’arrel illenca, que es converteix en punt de partida d’un discurs amb voluntat global. Creat a principis del 2019 de la mà del productor King Siva, Rudymentari comparteix vida entre Menorca i la ciutat, establint un pont constant entre territori, carrer i escena urbana.
Des dels seus inicis, el projecte ha tingut una clara vocació política i cultural, construint un discurs crític amb el sistema capitalista i recolzant-se en valors com l’autogestió, l’ajuda mútua i l’acció directa. Musicalment, Rudymentari s’arrela profundament a la tradició jamaicana, especialment als estils “Roots”, “Rocksteady” i “2 Tone”, alhora que abraça la cultura “RudeBoy” i “Sound System” com a espais de trobada, resistència i comunitat. Lluny de l’exotització o la còpia superficial, el projecte aspira a contribuir activament a la vigència d’aquestes cultures, adaptant-les al context social i polític actual.
En aquest nou single “Què volen”, avançament del seu proper disc, Rudymentari fa un pas endavant tant en el discurs com en la càrrega emocional del seu univers. La cançó posa el focus en una de les crisis socials més greus dels darrers temps: l’accés a l’habitatge i les conseqüències directes de l’especulació immobiliària. A través d’una narrativa clara i concreta, el tema ens situa davant d’un intent de desnonament, convertint aquesta escena en el reflex d’una problemàtica estructural que afecta milers de famílies.
Sostinguda per un ritme lent, profund i contundent al més pur estil “Roots”, la cançó construeix una atmosfera de tensió i resistència que acompanya el relat. La producció aposta pel pes del groove i la contundència del missatge, deixant espai perquè la lletra prengui tot el protagonisme. Amb un to carregat d’emoció i veritat, Rudymentari dona veu a la lluita quotidiana contra la violència del neoliberalisme, posant al centre la dignitat, la comunitat i la capacitat de resistir col·lectivament.
El tema culmina amb un sentit tribut a la veu icònica de Maria del Mar Bonet, establint un pont entre generacions i territoris. Aquesta referència no només reforça l’arrel mediterrània i illenca del projecte, sinó que també connecta diferents moments històrics de la cançó compromesa, unint veus i denúncies en un mateix crit. El resultat és una peça que transcendeix l’àmbit musical per convertir-se en una declaració política i cultural.