Rudymentari presenta “Com T’ho He De Dir”

Rudymentari és un projecte musical nascut a Menorca que entén la música, no només com una expressió artística, sinó com una eina real de transformació social. El nom del projecte, així com el llenguatge i bona part de la seva temàtica, beuen directament de l’arrel illenca, que es converteix en punt de partida d’un discurs amb voluntat global. Creat a principis del 2019 de la mà del productor King Siva.

Ara, Rudymentari presenta “Com T’Ho He De Dir”, el segon avançament del seu nou disc “Mala herba sempre creix”, una peça que neix del cansament, de la ràbia continguda i de la impossibilitat de continuar explicant una injustícia que ja és evident per a tothom.
La cançó posa el focus en un sistema desigual i piramidal, on l’acumulació de privilegis conviu amb la precarietat més extrema, i on la justícia sembla funcionar només per a alguns.

Amb una lletra punyent i carregada d’ironia, Rudymentari assenyala les contradiccions d’un model que es presenta com a democràtic mentre protegeix el poder, la impunitat i les jerarquies heretades.

“Com T’Ho He De Dir” juga amb la repetició com a recurs expressiu: una pregunta que torna una vegada i una altra perquè ja no hi ha més maneres d’explicar-ho. El tema contraposa realitats irreconciliables —l’abundància i la manca, els qui viuen a favor del vent i els qui ho fan contracorrent— i apunta directament a les estructures que sostenen aquesta desigualtat. Frases com “manen corones brutes de sang” o “jo no he vist Déu, he vist Judes” sintetitzen el desencís amb les institucions i els relats que legitimen el poder.

Musicalment, “Com T’Ho He De Dir” avança sobre un patró de roots reggae, sec i repetitiu. El ritme sostingut acompanya la repetició del missatge i manté la tensió constant, posant el focus en el text i en el seu caràcter de denúncia directa.

Amb aquest segon avançament, Rudymentari continua desplegant el discurs de Mala herba sempre creix, un treball marcat per la crítica social, la consciència política i la voluntat de sacsejar, assenyalar i no callar davant un sistema que reparteix privilegis per a uns i misèria per a d’altres.