Sobre Mi Gata presenta “Vaga General Apocalíptica”

Nascut a Vallcarca l’any 2022, Sobre Mi Gata és un projecte musical que entén el ball com un espai de crítica i imaginació política. El grup construeix el seu univers a partir de l’electro-cúmbia, el dub, el drum&bass i una electrònica en constant mutació, on la festa conviu amb el pensament crític. Després del debut “Calor del colapso” (2023), marcat per l’energia EDM, els sintes noventeros i el bass reggae, “Un món sense humanes” (2024) obre una nova etapa amb cançons en català i una mirada posthumana que qüestiona privilegis i formes de mirar el món. El seu so continua expandint-se entre el techno, la bachata-dub i l’electromerengue, sense abandonar mai la consciència col·lectiva de la pista de ball.

Amb aquest recorregut sempre mutant i crític, Sobre Mi Gata arriba amb “VAGA GENERAL APOCALÍPTICA”, un single que condensa tot el seu imaginari en un esclat rítmic i polític. Si els seus treballs anteriors ja s’endinsaven en futurs incerts i realitats trencades, aquí el grup apreta l’accelerador i converteix la distòpia en consigna: una crida a sacsejar el sistema, qüestionar la tecnologia que ens devora i ballar enmig de les runes d’un demà que sembla escrit per avançat.

La cançó és un crit incendiari que combina crítica social, ficció tecnològica i una pulsió rítmica que transforma el caos en un espai de ball i insurrecció. Entre robots, capitals acumulats i un futur devorat per les màquines, el tema desplega un manifest lúdic i rabiós contra la deshumanització.

Musicalment, el tema es construeix sobre 135 Bpms i una tonalitat d’A# Menor, una combinació que intensifica la tensió del paisatge sonor i reforça el significat de la lletra. El resultat és una peça que es mou entre el dub, l’electrònica industrial i l’eco d’uns luddites del segle XXI, convertint l’apocalipsi en una festa rabiosa i col·lectiva.

El grup convoca una vaga total, simbòlica i devastadora, que qüestiona qui controla les eines, qui en pateix les conseqüències i quin paper queda per als cossos obrers en un món mecanitzat fins a l’absurd.

Fidel al seu univers, Sobre Mi Gata transforma la fi del món en un crit col·lectiu: fer-la esclatar que potser és l’última festa que ens queda. Si cal un himne per ballar al precipici, aquest és el que sona quan el sol esclata i la por canvia de bàndol.