Sobre Mi Gata publica “Vèrtic”

Sobre Mi Gata és un projecte nascut el 2022 a Vallcarca que combina electro-cúmbia, dub, drum&bass i electrònica mutadora, sempre amb el cos en moviment i el cap desperta. Després de debutar amb Calor del colapso (2023), on el ball i la crítica convivien davant la imminència del col·lapse, i d’imaginar un futur posthumà a Un món sense humanes (2024), el grup continua expandint el seu univers sonor entre el techno, la bachata-dub i l’electromerengue. Ara, amb “Vèrtic” (2026), Sobre Mi Gata fa un pas més i posa el focus en la incertesa: el moment en què el món ja no és el que era i el futur encara no té forma.

El disc parla del canvi, de la por a caure, de la gravetat emocional de no saber què vindrà, però també de la necessitat d’imaginar noves vides i mons possibles. Abraçar l’abisme com a acte de resistència i de cura. “Vèrtic” —paraula d’arrel valenciana— és aquesta pèrdua d’equilibri que fa girar la realitat, i Sobre Mi Gata decideix sostenir-la a base de dub, steppa i baixos massius, amb el seu segell inconfusible: festa, consciència i cos en moviment.

El disc alterna la crítica política directa amb cançons d’amor fràgils i honestes. “Murs d’altaveus” és un crit per trencar fronteres, presons i gàbies, cantant perquè algun dia caiguin tots els murs —excepte els dels soundsystems. “Vaga General Apocalíptica” convoca la insurrecció col·lectiva en un moment històric on sembla més fàcil imaginar la fi del món que la del capitalisme.

A l’altra banda, “Tot el que no sóc” i “Vèrtic” exploren l’amor des de la pèrdua, el canvi i la por: estimar com un salt al buit que pot ser dolorós però també sanador. “Dopamina” retrata la vida com una ressaca constant, amb la intuïció que, malgrat tot, tornar a aixecar-se és possible. Fundación mira amb pessimisme la fusió entre humans i tecnologia, cantant a un futur cada cop més allunyat del que es pot tocar i sentir. “Medusa” reflexiona sobre la identitat com una pell canviant, mutable, triable. I el disc es pregunta, sense resposta clara: qui decideix els instants imprevisibles, l’amor, el rumb d’una nit?